El director i l'ajudant de direcció

EL DIRECTOR DE DOBLATGE 

Com si es tractés d'un progrés cinematogràfic, la responsabilitat de tot el procés de doblatge recau sobre una sola persona, qui se'n denomina el director. La figura del director és tan antiga com el mateix doblatge, encara que la seva autoritat ha variat amb els anys. És tan antiga que, durant els inicis del doblatge, era el mateix director qui supervisava directament totes les funcions del doblatge, i era totalment habitual que fes feienes de traducció, l'adaptació dels diàlegs, la producció, l'orientació artística i fins i tot la supervisió tècnica. El director és l'encarregat de seleccionar i convocar els actors i actrius, treballar amb ells i assessorar-los, ajudar amb les edicions, i enviar el producte final. Els directors, al principi, havien de tenir un perfil expert en el món cinematogràfic, dels idiomes i de les lletres. 

Actualment, en canvi, la figura del director té unes responsabilitats més limitades. Ja no se li exigeix un domini estricte dels idiomes en general, només els específics que en aquest cas serien el català i el castellà. Tampoc no és necessari posseir una cultura enciclopèdica de cinematografia ni de la paraula. Les direccions modernes s'emplacen en un càrrec de confiança que anomenen les empreses per, especialment, procurar un repartiment idoni de veus i una orientació artística adequada durant l'etapa de la sincronització, una de les més complicades del procés de doblatge a sala. Principalment, la funció dels directors és dirigir la pel·lícula, els actors i evidentment, supervisar la creació d'aquest nou producte, que en aquest cas pot ser una pel·lícula o una sèrie doblada, sense, això si, perdre de vista i continuant sent fidel al producte original. 

Ell és el responsable en última instància que el producte final acompleixi amb els desitjos i les intencions del client. Té l'última paraula i té contacte permanent amb el client. Per tant, ha de tenir la capacitat per tractar amb perfils molt diversos. En algunes ocasions, a causa també de les crisis econòmiques del sector, i la reducció de personal, a vegades el director també pot fer d'ajustador. Per tant, en aquest sentit també se li requereix un cert grau d'experiència en el món cinematogràfic. També ha de supervisar el producte i el seu muntatge abans de fer l'entrega definitiva. En alguns casos, companyies com Walt Disney deixa aquesta tasca a una empresa externa encarregada de rebre els doblatges de totes les llengües i les edita per tal que tinguin unes característiques semblants. 

Durant els anys 40 i 50, coincidint amb una època de gran qualitat, van sorgir els grans directors, els quals van ser els mestres de les futures fornades d'actors i directors. Noms com José Maria Ovies, Alejandro Ulloa o el català Ramon Martori. Més actuals podem destacar el director Quim Roca i els actors i directors de doblatge Joan Pera, Marc Zanni i les actrius i directores de doblatge Anna Orra i Montse Miralles. Si ens fixem en els salaris tal com s'ha esmentat anteriorment amb els actors de doblatge, segons l'AADPC, els directors cobren per rotlle (una part de la pel·lícula) uns 82,52 €.

D'entre els criteris que un bon director a de seguir a l'hora de seleccionar les veus, n'hi ha tres que son més rellevants:

• Competència d'idiomes: apreciable sempre i imprescindible per al doblatge a idiomes en procéssos de normalització. No s'escau en el doblatge català. 

• Veus assignades: en el cas que un personatge o actor/actriu tinguin una veu del doblatge que sigui reconeguda pel públic, és necessari comptar amb les seves veus habituals sempre que sigui possible per tal que l'espectador pugui relacionar-ho amb comoditat. Per exemple, Pep Anton Muñoz amb Hugh Grant; Joan Pera i Woody Allen; Núria Mediavilla i Angelina Jolie; o Marc Zanni i Son Goku. El director de doblatge ha de conèixer la varietat de veus i actualitzar la seva relació amb els actors de cinema. En casos on no hi hagi assignació pot proposar alternatives. 

• Veus reclam: actors populars o famosos que actuen com a reclam publicitar. És una estretègia de màrqueting que té els seus defensors i els seus detractors. La seva elecció normalment no va corresposta a criteris del director. Un exemple garrafal el trobem amb Lola Índigo, que va posar veu a Lola Bunny, protagonista de Space Jam: Noves llegendes (2021), a la versió castellana de la pel·lícula. Cal dir que pels doblatges en català no és habitual la presència d'aquest tipus de veus i, quan aparèixer, estan lligades a la versió castellana i estan perfectament estudiades i justificades. Un exemple pot ser la cantant Gisela, que va cantar les cançons de Frozen: el regne del gel (2013) en castellà i català. 

L'AJUDANT DE DIRECCIÓ

Els primers directors de doblatge van haver de suportar una gran càrrega de feina. Per aquest motiu, doncs, es va afegir la figura de l'ajudant de direcció, com si fos un suport logístic. Aquesta ajuda va permetre que l'atenció dels directors només estigués focalitzada en els aspectes artístics que requeria l'audiovisual. Els primers ajudants de direcció, normalment, eren els mateixos actors o actrius de la professió, els quals eren mereixedors de la confiança del propi director. Era ell mateix qui els proposava a les empreses. A més a més, també era una manera d'introduir-se encara més a la professió, adquirint altres responsabilitats. Actualment aquesta figura està inclosa a l'equip de l'empresa, on les funcions estan regulades pels pactes laborals del sector. No és obligatori que cada estudi tingui un ajudant de direcció.