L'auge del doblatge català i l'aparició de Televisió de Catalunya

ABANS DE 1983

Abans de penetrar de ple en la importància de Televisió de Catalunya en la instauració i la normalització del doblatge català al cinema i a la televisió és pertinent fer quatre pinzellades sobre aquelles produccions que es van doblar al català abans de 1983. Com ja s'ha esmentat anteriorment, l'ús del català es va permetre de nou després de la dictadura i, en un primer moment (i encara ara), la intenció d'incorporar el català al doblatge anava més enllà d'un simple gaudi cinematogràfic. A banda de les característiques econòmiques, també hi van intervenir el factor de la identitat com a nació. Per aquest motiu, el doblatge català (i el de les altres llengües cooficials) s'ha convertit en una eina indispensable per a la protecció de les mateixes llengües. Per tant, el doblatge català sempre ha anat lligat a la difusió de la mateixa, a la defensa cultural i a un sentiment de pertinença.

 I així es va voler recuperar amb els primers doblatges. La primera pel·lícula que es va doblar al català va ser Draps i ferro vell. El doblatge d'aquella pel·lícula va estar sota la supervisió del director cinematogràfic Magí Murià i Torner l'any 1933, i va suposar l'inici del doblatge en català. Amb la mort del dictador Francisco Franco la llengua catalana va deixar d'estar prohibida i, amb aquesta mesura, es va posar en marxa un intent per tal de normalitzar el català al cinema. D'aquell propòsit van néixer les primeres pel·lícules que es van doblar al català.

La primera pel·lícula que es va doblar català ja en democràcia va ser La Ventafocs (1977), sota la iniciativa de Cavall Fort, Drac Màgic, Rialles. 

La Ventafocs era una pel·lícula txeca dirigida per Václav Vorlícek. Considerada com la primera pel·lícula infantil doblada al català, es va fer molt popular entre els nens i les nenes d’aquella època, com una versió ben diferent del clàssic conte de fades, amb una protagonista alegre, decidida i valenta i amb uns escenaris naturals plens de bellesa. La pel·lícula va ser presentada al Palau de Congressos, amb Albert Jané al capdavant.

Altres títols d'aquella fornada cinematogràfica van ser Un invent diabòlic (1979), Grand Prix a la muntanya dels invents (1979), La flauta dels sis barrufets (1980), La guineu de Bambury (1981), El fantasma de l'avió (1981) o Elisabet (1981), entre altres. La pel·lícula es basava en una novel·la de Josep M. Folch i Torres, però s'havia hagut d'estrenar en castellà, el 1968. A partir de 1981 la Generalitat de Catalunya va començar a gestionar els seus doblatges, el primer d'ells va ser la pel·lícula L'home elefant, estrenada el 4 de maig de 1981. En van seguir d'altres com Excalibur, Carros de foc, Monsenyor, Veredicte final i el Retorn del Jedi, l'any 1983. 

TV3, EL MOTOR DEL DOBLATGE CATALÀ

Amb el pas del temps, el doblatge en català va anant millorant en popularitat, en tècnica i en professionalitat, convertir-se així durant la dècada dels 50 en un dels millors doblatges del món de la mà d’actors i actrius com Constantino Romero i Maria Lluïsa Solà, entre d’altres. Durant la dècada dels 70, amb la invenció del vídeo i l’aparició de nous canals autonòmics, el col·lectiu del doblatge augmenta per primera vegada en deu anys, augmentant també la demanda del consum de pel·lícules doblades. Però, el veritable fet que realment va ajudar al doblatge en català va ser l’aparició de Televisió de Catalunya als anys 80. TV3 va ser inaugurada un 10 de setembre de l’any de 1983 per l'actor i director de doblatge, Joan Pera 

A partir d’aquest esdeveniment, a TV3 hi va haver una gran demanda de cinema, sèries i documentals doblats al català, naixent així la necessitat de doblar-ho absolutament tot, fins i tot els clàssics com Allò que el vent s’endugué. La primera pel·lícula doblada al català que es va emetre per Televisió de Catalunya va ser Alba Zulú, tot i que un dels gèneres més beneficiats amb l’aparició de TV3 va ser l’anime. Es pot dir que l’anime li deu el seu èxit a TV3, que és qui va fer el “BOOM” a arreu d’Espanya. L’existència de TV3 és un factor clau en la història del doblatge en català a Catalunya ja que als catalans tenen més tendència i els agrada consumir doblatge en català.

Quan es dóna el tret de sortida a TV3, ja durant la democràcia, com a conseqüència que la mateixa cadena no té estoc de pel·lícules, s’inicia amb molta rapidesa el procés de doblatge de pel·lícules i sèries en català; aquest fet va provocar la necessitat de contractar amb celeritat a gent de qualsevol lloc. Com que s’havia de fer tot de nou, fou una època de moltíssima feina per a la professió, provocant alhora una gran complaença cap a l’actor, tant a nivell personal com professional, alhora que l’espectador estava content de gaudir ja que, per primera vegada, el català arribava a les llars de tothom. Quan artistes de la talla del mític Joan Pera van començar a doblar per TV3, en tot Catalunya només hi havia uns cinquanta dobladors. Immediatament i gràcies a TV3 que va començar a comprar diverses projeccions audiovisuals, aquests cinquanta dobladors varen passar a ser prop de cinc-mil. Va ser un creixement que molts actors van considerar del 200% i més, considerant així el moment com l’època daurada del doblatge en català.

EL FESTIVAL WALT DISNEY (1986)

Sempre hi ha hagut molta controvèrsia amb els doblatges en català de les pel·lícules Disney. El primer llargmetratge doblat al català des que consten dades és el de la pel·lícula 101 Dàlmates, estrenada l'any 1961 però doblada al català el 1995 amb direcció de Maife Gil. Doncs bé, anys abans d'aquest primer doblatge, i en ple auge dels estudis a l'Estat i a Catalunya, TV3 i la Filmoteca de Catalunya van fer una aposta arriscada. Durant les festes de Nadal dels 80 es programaven cicles infantils dirigits, clarament, a un públic infantil. Un d'aquests especials es va emetre en primícia a TV3 el 25 de desembre de 1986, i amb el nom de Festival Walt Disney, es convertia en el primer llargmetratge de Walt Disney doblat al català. L'autor de la tesi Historia del doblaje catalán de los clásicos de Walt Disney. Orígenes, motivos y estado actual de las producciones (2019), Jorge Pérez de la Torre, treu de l'anonimat un dels tècnics que va participar en aquell doblatge. Joan Vidal va aconseguir recuperar un material que va estar a punt de desaparèixer. L'especial mostrava escenes de les pel·lícules originals, a més de les cançons més reconegudes, les quals les podíem sentir per primera vegada en la nostra llengua. El perfil de Twitter, @DoblatgeCatalà en va fer un recull i, actualment, l'especial està disponible al seu canal de Youtube.

Gràcies a la recuperació del material s'ha pogut comprovar que existeixen algunes divergències entre les traduccions, ja que, en aquell moment, no hi havia cap mena de referència perquè encara no s'havia doblat cap d'aquells clàssics al català. És a dir, no es basaven en els llargmetratges originals. Per aquest motiu, estava justificat que el traductor del moment decidís esquivar algunes referències directes i canviar-ho per generalitzacions. Cal tenir en compte, però, que la cinta en qüestió no és cap llargmetratge sinó una recopilació d'escenes i de moments musicals de les pel·lícules amb l'objectiu de crear un especial nadalenc. Això sí, amb el pas del temps aquest material s'ha convertit en un dels tresors més ben preuats pels amants del doblatge en català. Per tant, a ulls de la història del doblatge Disney, 101 Dàlmates continua sent la primera pel·lícula de la companyia doblada al català. 

PROTESTES, VAGUES I MOBILITZACIONS DURANT ELS 90

L'associació majoritària que agrupava els actors de doblatge de Catalunya durant la dècada dels 90 fou l'Associació Professional d'Actors i de Doblatge de Catalunya (APADECA). Precisament, a principis dels 90 hi haver una greu crisi econòmica en molts sectors, i el del doblatge no en va ser una excepció. Com a conseqüència es van produir diverses vagues protagonitzades pels mateixos actors i actrius. La primera, entre el 12 de juny del 1990 fins el 8 d'agost del mateix any, amb una reivindicació que és permanant avui en dia, una millora de les condicions laborals. Hi va haver actors, com Albert Díaz, que no van donar suport a la vaga i que van continuar treballant. Les pel·lícules que es van rebutjar a Barcelona es van haver de doblar a estudis valencians. 

Dos anys després d'aquelles mobilitzacions, l'any 1992, membres de l'Agrupació de Treballadors de Doblatge de Catalunya (ASTDOC), vinculada al sindicat de la UGT, van acusar l'associació d'Actors de Doblatge de Catalunya (APADECA) de "mètodes mafiosos per monopolitzar la feina i fer pagar preus abusius a TV3". A causa d'aquestes declaracions, promolgudes per l'actor de doblatge Albert Díaz, una sèrie de professionals d'APADECA es van manifestar contra la UGT. Entre els assistents hi havia personalitats rellevants del món de la cultura i del doblatge en català com Montserrat Carulla.

La segona vaga destacada de la dècada dels 90 i, possiblement, la més recordada, fou la famosa "vaga dels 100 dies", que va enfrontar treballadors i empresaris del doblatge. La causa, l'empobirment del sector a causa d'un espiral de preus a la baixa, de la qual se'n van aprofitar distribuidores i televisions. Entrem en una etapa on el nivell de qualitat del doblatge es redueix amb la connivència dels clients, els quals prefereixen pagar menys a costa de pitjors traduccions, ajustos, etc. La tensió creixent va acabar culminant amb la vaga de 1993. Els actors i actrius de doblatge de Barcelona i Madrid van fer una potentíssima vaga que va començar el 24 de maig i va acabar l'1 de setembre del 1993, amb la voluntat de concretar un nou acord per equiparar tarifes a tot l'Estat. Una de les accions que més repercussió va tenir va ser el tancament d'un grup d'actors i actrius a la seu de Comissions Obreres (CCOO). 

No tothom, però, va secundar la vaga. Nombrosos actors com Albert Díaz, Joaquim Casado, Aida Fernández, Maite Supervia van continuar amb la seva activitat, igual que l'Estudio Take, on es va doblar la sèrie 'Berenguer'. 

Font: diari Avui. Fotografies extretes de les diverses  mobilitzacions amb motiu de la  vaga del 1993 amb  Salvador Vives, Marta Angelat, Pepe Mediavilla, Carles Sales i Ernest Aura, membres d'Apadeca.

EL CAS 'POCAHONTAS', PRECURSORA DE 'HARRY POTTER'

L'experiment de Festival Walt Disney (1986) es va dur a terme en un clar exercici de recuperació lingüística i cultural de la identitat catalana, però arran d'aquell exemple els responsables del Departament de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya van considerar que la millor manera de promoure l'ús de la llengua era a partir de la traducció i/o doblatge dels títols infantils amb més repercussió. Per aquest motiu, a partir de 1991 la direcció general de Política Lingüística encapçalada per Miquel Reniu va decidir iniciar una campanya de normalització del català al cinema (sí, les coses no han canviat gaire). El gran èxit obtingut gràcies a la pel·lícula 101 Dàlmates, amb molts més espectadors per còpia que la versió castellana, i l'enorme difusió de la Generalitat de Catalunya va ajudar al fet que Walt Disney estudiés el doblatge d'altres clàssics del cinema. Entre aquests Clàssics, Pocahontas (1995), però les coses no van anar gaire bé. 

Com a protesta per la decisió de no doblar Pocahontas, Plataforma per la Llengua va enviar 25.000 postals a la casa Disney de Londres. També va fer protestes a la botiga Disney i al cine Maremàgnum. I se'n va sortir. Finalment, el 22 de maig de 1995, després de mesos de crispació popular, es va arribar a un acord entre Buena Vista, representant de Disney, i la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, representada per Miquel Reniu, per doblar al català els pròxims títols de Disney. Finalment, per tal de netejar la seva imatge, un any més tard, Disney va doblar El geperut de Notre Dame. 

ELS CANALS QUE VAN AFAVORIR EL DOBLATGE I L'ANIME EN CATALÀ

Entre vagues i protestes, la cartellera de canals de TV3 es va anar ampliant. Per exemple, el 1988, el canal 33 va iniciar les seves emissions on emetia programació exclusivament cultural, així com programes infantils i retransmissions d'esports. Des del maig del 2000, dins de la programació del 33 hi havia un espai juvenil anomenat 3xl.net, dedicat al públic adolescent que comptava amb la seva pròpia web, reportatges, espais informatius, i les millors sèries anime en català. 

Aquesta divergència entre programació per a moltes edats va posar punt final el 23 d'abril del 2001, quan va néixer el K3. Aquell canal emetia programació que, principalment, girava al voltant del club Súper 3 i compartiria freqüència amb el 33, que passava a emetre durant els vespres. El K3 es va dedicar a canalitzar tota la programació infantil i juvenil per tal que el 33 es dediqués únicament a la programació cultural i esportiva. 

Precisament aquest fou un dels salts que van “envair” TV3 i que va donar un impuls interessant al doblatge. Després d’haver rebut els primers “Disney”, l’arribada dels primers manga i el que se’n diu anime va suposar una revolució de gran magnitud. L’emissió de sèries anime o d’animació japonesa foren un salt en l’èxit de les propies sèries i del doblatge en català gràcies al gran índex d’audiència que van tenir entre els més joves. Aquelles sèries com Bola de Drac, Shin Chan, Inuyasha, El detectiu Conan, Slam Dunk o Evangelion, entre moltíssimes altres. Aleshores, l'espai del 3xl.net només era un programa que durava unes hores, de la tarda al vespre. 

Durant aquella època, el 2005, TV3 també va posar en funcionament el Servei Català del Doblatge, una eina gràcies a la qual TV3 assumia el doblatge de cara a la televisió de les pel·lícules o sèries que fossin estrangeres, amb la finalitat d'incloure-les a les edicions en vídeo. Un any després de la posada en funcionament d'aquest servei l'any 2006, les dades recollides mostraven que de les pel·lícules estrenades aquell mateix any, tan sols es van doblar en català el 35% d'aquestes. La tasca del Servei Català del Doblatge va ser interrompuda i no es va reobrir fins al 2014. Actualment, aquest servei no s'està utilitzant.

Amb l'aparició de la Televisió Digital Terrestre (TdT) i el naixement de nombrosos nous canals que apareixien com bolets, TV3 no en va ser menys, i va idear el 3/24 i el canal 300, el qual compartiria freqüència amb el K3 a partir del 2006, i emetria per la nit. Aquesta invenció dels directius de TVC no va donar gaire bons fruits, i descobrint que encara hi havia molt contingut que encaixava amb la franja d'edat del 3xl.net, després d'una remodelació total d'imatge i web, el 19 de setembre del 2010, el canal 300 va deixar lloc al canal 3XL. 

ARRIBA LA NINETA DELS NOSTRES ULLS, EL CANAL 3XL

Per donar resposta a aquell Bola de Drac que tants recordem, El Doctor Slump i a moltes d’altres grans sèries que no paraven d’arribar, TV3 va fer una aposta arriscada i va posar en funcionament el canal 3XL, un canal dirigit a la joventut catalana on es reivindicava el doblatge en català i s’emetien pel·lícules i sèries, la majoria d’ anime, en llengua catalana.  

El 3XL va ser una revolució. L'apoteòsic que va significar el canal del doblatge en català per excel·lència. El 3XL no només es va presentar únicament com un canal, sinó com un objecte multiplataforma, atorgant molta importància a la web i al concepte de la comunitat virtual. Era un canal que portava a terme una compra darrera una altra de sèries i pel·lícules diverses, fet que va contribuir molt positivament a la indústria del doblatge. El seu contingut era brillant, tot l'anime doblat al català del 3xl.net original i amb nous capítols. No només es van retransemtre sèries anime, sinó que també es va apostar per un contingut propi com Heavies Tendres o Arròs covat. A més a més, però, es van importar sèries estrangeres de ciència-ficció com per exemple Doctor Who, Little Britains, Skins, Shameless, Els Informàtics, Chuck, The Inbetweeners, Misfits o Breaking Bad. 

La programació del 3XL era envejable i tot anava molt bé. Potser massa bé i tot. L'octubre de 2012, a com a conseqüència de la crisi econòmica i d'una reestructuració de l'oferta de ràdio i televisió, el canal 3XL va desaparèixer. Després d'aquest gest, Televisió de Catalunya tornar a unificar el canal Súper 3 i el 33, que compartirien freqüència de nou. Així es va acabar la breu vida del canal 3XL. No podem deixar d’esmentar, però, que gràcies al 3XL, el fet de veure les sèries doblades al català es va convertir en una realitat completament normal. 

EL CAS 'COCO', EL DOBLATGE QUE NO ES VA FER MAI

L'any 2017, la companyia cinematogràfica Walt Disney va produir juntament amb Pixar, Coco, una pel·lícula que explica la història de Miguel, un nen que vol ser músic, però la seva família li prohibeix que dugui a terme el seu gran desitg. El seu gran ídol és Ernesto de la Cruz, el cantant més famós de Mèxic. La seva tossuderia i la curiositat l'aventuraran, en temps de Halloween, a visitiar la "Terra dels Morts", on també descobrirà el secret de la seva família. 

En un primer moment, Coco s'havia d'estrenar en català, però finalment la companyia va cancel·lar el doblatge per fer-ho únicament en castellà llatí, amb l'objectiu de transmetre més versemblança. Lluís Comes, traductor i ajustador de la pel·lícula, ja n'havia traduït i ajustat els guions, però la feina va quedar tancada en un calaix per sempre. No va ser fins el 2021 que, el perfil de Twitter @DoblatgeCatalà va recuperar el tràiler que s'havia fet i que mai va arribar a veure la llum. 

De la mateixa manera, es van recuperar les versions catalanes de totes les cançons de la pel·lícula: Un poco loco, Tu pensa en mi, i Gran Corazón, cantades i interpretades per l'actor i actriu de doblatge Pep Papell i Estel Tort.

Els nous moviments polítics ens porten al 26 de maig de 2022. Al Congrés dels Diputats, el PSOE salva la nova Llei de l'Audiovisual amb els vots a favor del PNB, Nova Canàries, Coalició Canària, Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix. El Partit Popular finalment es va abstenir per facilitar l'aprovació d'una llei que comptava amb Esquerra Republicana com a soci clau per a la seva tramitació. Finalment, a causa d'una esmena a última hora, els republicans van votar en contra, juntament amb els partits catalans, Junts, PDeCAT i la CUP. 

L'esmena en concret afavoreix el gran duopoli de sempre dels grans grups mediàtics espanyols en detriment de les petites productores independents. En conseqüència, la diversitat lingüística del conjunt de l'Estat no es veu representada. A més a més, en una maniobra d'última hora, el PSOE va eliminar l'obligatorietat d'incorporar a les plataformes totes les versions catalanes existents. La llei audiovisual eximeix els àudios que s'hagin de pagar (la majoria de films americans). Així és com queda el redactat final: