Els estudis de doblatge

Els estudis que van iniciar la seva activitat als anys 30 o 40, situats principalment a Barcelona i a Madrid, tenien poques sales de doblatge encara que majoritàriament eren bastant amples i, en general, posseïen una insonorització envejable a altres recintes. Actualment, la cosa ha evolucionat i hi ha un major nombre d'estudis però de dimensions més petites. però dotats de més tecnologia digital.

COM SON ELS ESTUDIS DE DOBLATGE?

Els estudis de doblatge són de dimensions petites, a diferència dels primers que podien ser una mica més grans. Si posem les dimensions mitjanes dels tallers, podem afirmar que tenen una forma paral·lelepípede i de planta rectangular. Com a norma general en comú, tots els estudis de doblatge tenen en un extrem de la sala, la pantalla de televisió on es projecten els takes. Als costats hi ha generalment els bafles, que són els objectes per on s'escoltaran els takes tan doblats com en versió original. Un altre element essencial de tots és el micròfon, que normalment està situat just davant de la pantalla juntament amb el faristol, que és l'estri on es posen els guions, i està il·luminat per una petita llanterna. Un estudi realitzat per professionals del sector, afirma que el micròfon ha d'estar col·locat a la mesura de la pantalla del televisor multiplicat per tres. Llavors, si posen per exemple que la pantalla mesura un mentre, el faristol amb el micròfon, hauria d'estar a tres metres de la televisió. La distància idònia a la que s'hauria de col·locar el faristol és a nou metres. 

Just al costat del faristol, a no gaire distància, està situada la taula del director des d'on va dirigint i donant indicacions als actors de doblatge. Darrere de la taula del director hi pot haver una mena de sofà o de cadires on es van esperant els actors. La taula del director pot estar unida amb la taula de so o també podria estar darrere d'un mirall d'on es comunica amb la sala, que ha d'estar insonoritzada perquè el micròfon, que és molt sensible a qualsevol soroll, no capti cap mena de freqüència que vingui de fora. Els estudis amb tecnologia digital incorporen el tècnic de so i la taula de control dins de la sala del doblatge, on el contacte visual i verbal amb el directr i els actors de doblatge és molt més directe. La taula de control té com a funció ordenar la projecció dels takes, equalitzar les dierents pistes de gravació, així com controlar les freqüències sonores i els diferents pla de so. 

Les sales de doblatge han de complir amb les condicions acústiques més exigents d'insonorització externa. La sala s'ha de contruir amb parets dobles que l'aïllin de qualsevol so extern, de la mateixa manera que portes dobles. 

Deixant de banda la sala, l'estudi no només és la sala on es practica el doblatge. En un estudi professional, posem per cas algun estudi de Barcelona, depenent de la mida, un cop entres per la porta principal et trobes amb la recepció, on se suposa que els actors notifiquen la seva assistència a la convocatòria pertinent. Abans d'accedir als diferents estudis hi ha la típica sala comuna. També hi ha les sales de postproducció i les de direcció. I després d'això hi ha les sales on es fa doblatge. N'acostumen a haver-hi bastants i de dimensions diminutes, perquè hi solen haver diverses convocatòries a la vegada per a diferents produccions.

Com es pot veure a la fotografia, hi ha tot el que s'ha esmentat anteriorment . La pantalla de televisió on es projecten els takes. Just davant, el micròfon i el faristol per posar els guions, tot això generalment il·luminat amb el que pot ser una petita llanterna. Just al costat, hi ha la taula de so, que està conjuntament unida amb la taula del director. A la imatge no es pot apreciar, però just al darrere de la taula, hi ha una sèrie de butaques i de sofàs, on seuen els actors, esperant el seu torn. En definitiva, tot encaixa en com ha de ser un estudi de doblatge professional. La distribució pot variar sempre, però ha de complir aquests requisits que hem dit. 

Uns exemples més poden ser: