El procés de realització: la mescla

Aquest és l’últim procés al qual està sotmès el doblatge abans de la seva exhibició al públic. S’inicia un cop el doblatge de tots els takes ha finalitzat i s’han revisat els efectes i la música. Aquesta última tasca la realitza el tècnic de so i d’ell se’n diu mesclador. El tècnic de so és l'encarregat de realitzar les gravacions de les veus i les mescles sonores. Durant el procés on els actors i les actrius de doblatge graven els takes, el tècnic haurà de conèixer els matisos de les tonalitats vocals de cadascun dels professionals per poder equalitzar el so, apujant i retallant greus o aguts. Una vegada hagi acabat la gravació de veus, el tècnic de so portarà a terme la mescla. Aquest procés tècnic consisteix en encaixar els diàlegs ja doblats amb la música i els efectes, és a dir, unificar totes les pistes de so en una de sola. 

Normalment, cada estudi decideix amb quantes pistes vol treballar, però generalment són unes dues, quatre, vuit, setze o trenta-dues pistes respectivament; són els diàlegs, el soundtrack o la banda sonora i la banda original. En molts casos, si la pel·lícula és estrangera, la música i els efectes ja van ajuntats per la B.I, la "Banda Internacional", ja que els efectes del so ja estan ajuntats en el seu país d’origen i només caldria ajuntar-ho amb els diàlegs doblats. 

El tècnic de so que realitzi la mescla final ha d'unificar el soundtrack amb les pistes que reculli el mateix doblatge. Per exemple, si hi ha una escena on una multitud de persones està murmurant, i la banda sonora de la pel·lícula no ho reculli, el tècnic de mescles haurà de trobar els mecanismes de les mescles de l’estudi perquè el producte final sigui el més fidel possible a l’original. El yècnic de so ha d'anivellar totes les veus, els efectes de so i la música, per tal que tot se senti harmònicament al llarg de la producció audiovisual. També haurà de tenir en compte les preferències del director quan en una escena hi apareixen diversos actors i un ha de destacar per sobre dels altres; aquest li haurà d'apujar el volum de parla o de la pista en què haurà estat doblat el personatge. Per a millorar el so de la pel·lícula i que no apareguin els famosos “sorolls blancs”, els tècnics de so utilitzen els reductors de soroll; un dels sistema més eficient és l’empresa Dolby, i posteriorment també ho ha estat el Dolby Stereo.

A la sala de mescles, el tècnic es posa a treballar a la taula de mescles i desglossa la seqüència de la manera més adeqüada. Al mateix temps, a la cabina l'operador està preparat per a carregar la còpia del treball del film. El mesclador ha de visionar primerament la pel·lícula per després mesclar-la amb tots els detalls de la banda sonora, com també pot ser, que ja ho he esmentat abans, els personatges que destaquin el seu so per sobre dels altres. Llavors, quan ha acabat de visionar la pel·lícula i ha fet els primers passos de mescla, el que fa és tornar a projectar l’audiovisual, però aquesta vegada esborrant el so original i adjuntant el so doblat. Això és la mescla en si. No gaire casual, en alguns països, algunes de les seves pel·lícules realitzen les seves respectives mescles a l’estranger, com poden ser EUA o Anglaterra. Un cop ja s’han portat a terme totes les mescles que requereix el director, la pel·lícula ja està llesta per a ser estrenada al cinema o per a ser transmesa per a televisió.