El marcatge pautat i el taqueig

Un cop finalitzat el procés d'ajust, s'inicia el procés de marcatge i taqueig de la pel·lícula. Aquest procés es caracteritza per, ja amb el guió ajustat i conjuntament veient la pel·lícula, es fa la divisió dels diàlegs amb takes. És com si es partís la pel·lícula en diversos fragments. Un take és cada una de les fraccions en què es divideix el text, és a dir, el guió de l'audiovisual. Aquest marcatge està destinat a millorar el procés de doblatge i a facilitar el procediment de l'actor i actriu durant el moment interpretatiu. Un take normalment està compost per vuit o nou línies de guió en què poden intervenir diversos personatges amb els seus diàlegs individuals.

Els takes estan numerats i com bé ha d'estar un bon guió, consta de caràcters mecanografiats amb les seves separacions i amb els seus signes de puntuació corresponents. Una pel·lícula de noranta minuts aproximadament conté entre dos-cents i tres-cents takes. Els actors i les actrius cobren per cada take que doblen juntament amb cada convocatòria que van. Llavors és realista que cada actor vulgui realitzar el màxim de takes possibles per a cada convocatòria. Actualment, causa de la rapidesa del producte, i amb l'interès que cada actor hagi de fer take rere take sense parar, el més possible és que si hi ha dos actors que participen en el mateix take, és a dir, en la mateixa escena, no coincideixin i s'hagi de gravar per pistes i separats.

Com ajuda per a la tasca de doblar els takes, els actors, quan visionen una escena que han d'interpretar, a la part superior esquerra de la pantalla hi ha una manera de cronòmetre en què es van quantificant els minuts i els segons de l'escena corresponent. Els actors utilitzen aquesta "ajuda" per saber quan han de començar a parlar. Precisament, aquests minuts també es veuen indicats en els seus guions respectivament. També és molt útil i positiu per a les gravacions de veus en off on el personatge no surt per pantalla.