Les fases del doblatge: del client a l'espectador
Podem dir que d'ençà el doblatge es va posar en funcionament, la tècnica ha estat la mateixa i no ha patit grans canvis significatius que es puguin destacar. Però en el que explicarem en aquest apartat, que serà bastant ampli, és tot el procés que pateix el doblatge d’una pel·lícula o d’una sèrie de televisió des que un client qualsevol la compra fins que arriba a l’espectador, és a dir fins a nosaltres. Aquest procediment és el mateix tant si és un doblatge per una pel·lícula com si és una sèrie de televisió, han de passar pels mateixos “ controls” perquè sigui acceptada per la nostra societat i es doni el vistiplau. El procés que ha de passar una projecció audiovisual és la següent:
S'ha de destacar que a l'Estat Espanyol el procés comença quan la televisió, sigui pública o privada, s'encarrega de comprar l’audiovisual i els seus pertinents drets d’autor i d’explotació per part del client. Després d’haver fet aquestes gestions, s’encomana a un estudi de doblatge perquè comenci el seu procés de doblatge i realitzi un pressupost econòmic del seu cost. També, abans de començar a doblar, la productora de la televisió que ha comprat el producte audiovisual és la que decideix que fer amb aquest producte: destinar-la directament a la televisió o a una consumició del DVD segons decideixin les empreses corresponents. Tot això està influenciat per uns factors que ara aclariré:
Tècnics
Econòmics
Polítics
Destinataris
Tradició
Cultura
Facilitat de comprensió
Factors tècnics: aquest factor el text en qüestió exigeix una rapidesa al ser tractat, com poden ser les reproduccions per a telenotícies diàries; en aquest cas no es dobla sinó que es subtitula. L’exigència de la rapidesa exigida, obliga a subtitular-ho.
Factors econòmics: aquest factor influeix en què només són doblades les projeccions audiovisuals que tenen un clar èxit comercial.
Factors polítics: el factor polític influeix en la televisió pública, que és la mateixa que decideix si el producte audiovisual és important per a ells o no, independentment de l’audiència de la televisió.
Factor de la destinació del producte: aquest factor vol dir que totes les projeccions audiovisuals d’Espanya en VO, va destinada a públics elitistes.
Factor de la tradició: aquest factor fa una clara referència al passat, on s’esmenta la tradició del públic d’Espanya a l’estar acostumat a veure-ho tot doblat, fent referència a la Llei de l’idioma que es va promulgar durant la dictadura.
Factor de la cultura: aquest factor fa referència al nivell de formació dels destinataris, és a dir, del nivell de cultura i formació que tenen.
Factor de la facilitat de comprensió per a grups necessitats: aquest factor va destinat a recordar que els productes per a nens han de ser doblats obligatòriament i no subtitulats per la simple raó que els nens petits no tenen la facilitat de llegir. Aquest factor també influeix davant les persones de gran edat pel fet que els costa llegir i en alguns casos ni tan sols en saben.
Abans de començar a explicar tot el procés que pateix el doblatge fins a arribar a les nostres pantalles, cal destacar un testimoni. El testimoni és Juan de Dios Muñiz, un actor de doblatge conegut durant la dècada dels 40 i també un periodista, que al 1944 va escriure un article on detallava perfectament com es realitzava el doblatge en aquells anys. Va ser el primer autor i actor que va descriure i definir de forma seria el que era el procés del doblatge. El llibre en qüestió és titulava Para ser más que una estrella de cine, d’edicions Memphis.
A continuació podreu trobar tot el procés al què està sotmès el doblatge. Ens hem quedat fins que la televisió compra el producte i fa un pressupost de quant costaria realitzar tot el procés. Aquest procés comença amb la traducció.
