El doblatge al mòn
Si comparem el doblatge de l'Estat Espanyol amb el d'altres països, no en qualitat sinó en relació amb el reconeixement i a la popularitat dels actors, arribem a la conclusió que els actors de doblatge a l'Estat Espanyol no tenen una imatge pública i ni tan sols són reconeguts per la societat. En altres països, com per exemple al Japó, els actors de doblatge són molt populars i estan igual o més reconeguts que els actors de cine; fins i tot, tenen revistes pròpies i acostumen a realitzar diverses gires per tot el país.
Un dels exemples més significatius i més coneguts és el de l'actriu Nobuyo Õyama, actriu de doblatge coneguda principalment per haver posat la veu al personatge de Doraemon durant més de 25 anys al Japó. Va néixer l'any 1933 i està retirada a causa d'una demència cerebral que li provoca pèrdues de memòria parcials. Durant la seva visita a Catalunya va conèixer el doblador al català d'en Doraemon, l'Eduard Itchard, en substitució de l'actriu Anna Orra, i va afirmar al canal K3 que al Japó la paraven pel carrer i li trucaven a casa preguntant pel Doraemon i ella afirmava que era el mateix personatge. És aquest, doncs, un exemple molt clar de quin reconeixement reben els actors de doblatge d'altres països a diferència del nostre país.
Deixant de banda el reconeixement d’actors de doblatge mundialment coneguts, centrem-nos més en Europa i la seva massificació. A Europa, a diferència d’Espanya que es dobla absolutament tot, fins i tot els Telenotícies espanyols, hi ha diversos països que no doblen res i ho retransmeten tot en versió subtitulada per així conservar la veu original; també hi ha països on només doblen pels nens i pels adults posen subtítols. Observeu:
Aquest és un mapa que ens fa una representació de la distribució del doblatge en el conjunt Europeu. És a dir, de com l’apliquen. Com es pot observar a la il·lustració, Europa està dividida en cinc colors que cadascun d’aquests engloba una sèrie de països en què es fa servir el doblatge d’una manera i no d’una altra. La qüestió és, com l’hem d’interpretar? Els països que estan de color vermell: Espanya, França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, la República Txeca, Àustria i Hongria, fan un doblatge total. És a dir, fan un doblatge general contractant actors i actrius de doblatge que ho doblen absolutament tot, de pel·lícules a sèries infantils. Els països que estan de color blau: Portugal, Regne Unit, Irlanda, Islàndia, Dinamarca, els Països Baixos, Noruega, Suècia, Finlàndia, Estònia i el conjunt de països del sud-est d’Europa que poden ser Grècia, Croàcia, Romania, Albània, Macedònia o Eslovènia entre altres, realitzen un doblatge que es caracteritza per ser un doblatge en què tan sols està destinat cap als infants i la resta està tot subtitulat.
Els països que estan pintats de color groc: Ucraïna, Bielorússia, Polònia, Lituània, Estònia, Letònia i evidentment tota Rússia, apliquen el doblatge només per a fer la veu en off, contracten actors de doblatge per realitzar aquestes tasques i la resta està tot subtitulat. Els països de color taronja: Bulgària i Turquia, apliquen un doblatge esporàdic, és a dir, només utilitzen professionals en ocasions variades, la resta està tot subtitulat. I per últim, els països ratllats: Bèlgica i Eslovàquia, realitzen un tipus de doblatge que pot ser propi o també poden aplicar un doblatge exterior perquè els idiomes són semblants i no hi ha dificultat per entendre’l.
Com interpretaríem aquest mapa? Podem dir que aquest mapa que ens explica el doblatge europeu és molt variat i s’arriba a la conclusió de que la majoria de països europeus centrals ho doblen absolutament tot i els països més “desenvolupats” en aquest aspecte donen pas a la subtitulació. Aquest mapa, com hem dit, explica el doblatge europeu, però estaria bé saber si individualment les coses canvien. Un apunt més d’aquest tema, a Amèrica Llatina també es realitza un doblatge total derivat del castellà. Una de les curiositats del doblatge llatinoamericà és que amb l’arribada de la televisió a Espanya, totes les pel·lícules és van doblar a Llatinoamèrica per culpa de les males condicions en que es treballava. Un exemple clar d’aquesta mesura del doblatge llatinoamericà, són les pel·lícules d’empreses com Disney.
Llegenda del mapa:
Països en color vermell: realitzen un doblatge general contractant actors i actrius de doblatge que ho doblen absolutament tot, de pel·lícules a sèries infantils.
Països en color blau: realitzen un doblatge destinat cap als infants. La resta està tot subtitulat.
Països en color groc: apliquen el doblatge només per a fer la veu en off. La resta està tot subtitulat.
Països en color taronja: apliquen un doblatge esporàdic. La resta està tot subtitulat.
Països ratllats: realitzen un tipus de doblatge que pot ser propi o també poden aplicar un doblatge exterior perquè els idiomes són semblants i no hi ha dificultat per entendre’l.