Des de l’anunci de l’arribada del nou Super3, les xarxes no han parat d’especular sobre el que ens presentaran, alguns amb més optimisme que d’altres. Ara que s’acosta el nou inici de curs, és hora de parlar-ne amb una mica de cap. Tot i que el títol d’aquest article sembli un pleonasme, son conceptes totalment diferents. Dins d’aquesta especulació que circula, hi ha idees que son bastant factibles i d’altres que no ho son. Sovint el problema amb les expectatives és que ens les construïm nosaltres sols al nostre cap i en topar-nos amb la realitat la decepció és forta i culpem a qui no les ha complert.

Aquest article pretén fer una petita tria d’idees del que hi ha al nostre cap que esperem del nou canal Super3 tocant una mica de peus a terra però també amb un xic d’il·lusió.

Com a indicació, abans d’escriure aquest article s’ha fet un petit seguiment del canal Super3 començat a inicis del 2022.

Cinc coses que esperem del nou Super3

1. Un nou imaginari

Un dels més grans errors que ha comès la CCMA va ser finalitzar 'La família dels Súpers' sense que hi hagués cap substitució permanent o temporal. El Super3 s'ha convertit des de llavors en un altre canal de dibuixos sense ànima i ha perdut l'essència que va enganxar a diverses generacions de catalans i catalanes a la petita pantalla des de l'11 de febrer de 1991. Juntament amb les sèries, els personatges del Super3 han format part de l'imaginari dels seguidors més joves, des de la Nets, la Noti i el Petri fins al Senyor Pla, en Rick i la Lila. El públic, jove i adult, reclama nous personatges carismàtics i reconeguts. 

2. Més interacció amb els súpers

Una de les coses que feia diferent i innovador al Super3 era la interacció amb els espectadors, que alhora integrava als seus personatges en l'imaginari infantil i juvenil. Una essència que es va mantenir amb el canvi de ficció i que en l'actualitat ha quedat relegat a l'anecdotisme. En un moment tan greu a escala mundial com una pandèmia mundial, un acompanyament audiovisual als infants hagués obert portes molt interessants per la interacció, especialment en el món modern de les xarxes. Una tasca que ha quedat relegada als 20 minuts que dura l'InfoK, un dels últims reductes d'alta audiència del canal.

3. La tornada de l'anime com a producte rellevant

Des de l'inici del Super3 l'anime ha format part de la seva programació habitual. Es poden comptar per desenes les sèries arribades del Japó que es van emetre tant a l'espai com anys després al canal, sense comptar els que van arribar més endavant amb l'espai juvenil 3XL i posteriorment el canal K3. Des de la desaparició de l'espai juvenil, la quantitat d'anime s'ha anat reduint fins a fer-se anecdòtic, en part per les retallades en el pressupost del canal i en part per la competència de les plataformes de vídeo sota demanda en l'àmbit internacional, que sovint s'han endut catàlegs sencers en exclusiva. L'única sèrie que es manté fins al dia d'avui és El detectiu Conan, que continua amb molta salut tant al canal com a les xarxes socials. L'arribada del nou Super3 i la nova visió de la direcció de la Corporació enfocada en reconstruir la programació infantil i juvenil, poden retornar l'anime en català al més alt de l'escala de l'imaginari en la nostra llengua. Per descomptat, no espereu veure Bola de drac Super o One Piece en un futur pròxim.

4. Contingut per a totes les edats

Durant molt de temps el públic juvenil ha sigut el més oblidat per la CCMA quant a contingut. Sembla que a poc a poc la Corporació s'ha adonat que és un dels públics més importants no només pel futur de la televisió pública sinó també pel de la llengua catalana. Actualment, el canal Super3 incorpora programació dedicada fins als 12 anys, però malauradament a partir dels 8 anys l'oferta que troben els infants és escassa i el públic fins aquell moment fidel abandona el vaixell per buscar altres mitjans on se'ls ofereixi programació que els interessi. Ja fa anys que es diu que els nens i els joves han abandonat la televisió tradicional perquè ara consumeixen audiovisual per altres vies (internet, plataformes de vídeo sota demanda, videojocs). No obstant això, ens preguntem si no és que la televisió tradicional ha abandonat als joves que han hagut de buscar contingut que els agradi en aquestes altres vies.

5. Una graella d'acord amb el públic

Evidentment, el contingut no funciona si no es consumeix. En aquest sentit, és incomprensible que, com ha passat en els darrers temps, hi hagi anime per preadolescents (Històries dels caçadors de monstres) a les onze del matí o sèries pels petits a dos quarts de nou de la nit. La graella del Super3 ha de presentar una lògica per tal d'arribar a l'audiència que vol, deixar les sèries menys rellevants per les hores on els nens son a l'escola i presentar el contingut més potent al migdia i a la tarda-vespre.

Cinc coses que podem esperar del nou Super3

1. Un nou imaginari

Poc després del final de La família dels Súpers es va anunciar que s'iniciava una convocatòria de presentació de propostes pel nou projecte de ficció. Com hem comentat abans, aquesta convocatòria arribava massa tard i el nou projecte hauria d'haver estat llest pel final de l'anterior. La ficció del Super3 ha sigut la pedra angular del programa i del canal des del primer dia i el que ha diferenciat el producte d'altres de caràcter nacional i que molts canals autonòmics han imitat, apropant el producte al públic objectiu i fent-los sentir, certament, com una família compartint aventures i històries fantasioses i quotidianes de dilluns a diumenge.

2. Tornada de sèries antigues

En aquest punt no ens referim al fet que tornaran les sèries de la nostra infància com Doctor Slump, Musculman, Les Tortugues Ninja i d'altres. Entre el tancament de l'antic K3 i l'actualitat han passat pel canal multitud de noves sèries que, a causa de la baixa qualitat del canal en general, han passat desapercebudes. Recordem que hem tingut anime (més enllà del Detectiu Conan) durant un parell d'anys i que va ser totalment ignorat per l'èxode d'espectadors. El nou Super3 pot ser una oportunitat per dona una segona vida a aquestes sèries perquè tota la família les gaudeixi. Propostes com Kung Fu Panda, Les sisters, Sadie Sparks, Fora de control, Prodigiosa, les aventures de Ladybug o Trollhunters son sèries de qualitat que hem tingut l'oportunitat de veure i gaudir, i que estem segurs que els més veterans de l'audiovisual català també gaudiran juntament amb els seus fills.

3. Creixement progressiu, no immediat

La CCMA ha anunciat que el llançament del nou Super3 serà a mitjans-finals d'octubre, ben entrat l'inici de curs. No obstant això, no serà el cim del procés ni del mateix canal, sinó el punt d'inici real.

Fa poc es va anunciar que el pressupost del canal es duplicaria a partir de la tardor i que es preveia triplicar-lo pel 2023. Els resultats d'aquests increments i les noves propostes i sèries que arribaran amb ells no veuran la llum fins ben entrat el 2023. En aquest sentit, el públic hem de ser pacients i donar una oportunitat a la nova oferta, i fer patent per igual els encerts i els descontents sense entrar en radicalitzacions. 

4. Més petites sèries i menys grans sèries

Des de fa temps les xarxes demanen a la CCMA que tornin a emetre sèries tan populars com Bola de drac o One Piece, i l'anunci del nou Super3 ha incrementat aquestes peticions al canal. Hem de tenir en compte que aquestes sèries costen l'equivalent a la seva popularitat i gran part del pressupost de la CCMA pot anar només a la llicència i doblatge, i això seria un error.

El Super3 necessita un canvi radical d'imatge i de contingut ofert. Certament, moltes sèries que s'estan emetent actualment tindrien cabuda en el nou projecte, però la base no és, ara mateix, prou forta. Abans de pensar a comprar grans llicències, s'ha de tenir una oferta de sèries prou interessant. Quan la base sigui prou sòlida, el canal tingui suficient rellevància llavors es podrà revisar l'adquisició d'aquestes grans sèries. I, per descomptat, també dependrà dels augments de pressupost per al canal planificats. 

5. Encerts i errades

Per descomptat, aquest pla a mig-llarg termini comportarà un temps d'assentament i prova. Algunes propostes funcionaran molt bé i d'altres no seran tan ben rebudes pel públic, però per saber què funciona i què no primer s'ha de comprovar. Per això, al principi pot ser que ens trobem amb ràpides cancel·lacions o canvis de rumb del canal fins a trobar la proporció perfecta de cada ingredient. Això, tal com hem comentat al punt anterior, no serà immediat. 

Tot un món per redescobrir

Tant la CCMA com el públic català hem de ser conscients que les coses ja no son com fa trenta anys, i que no és tan fàcil repetir un fenomen com va ser Bola de drac en l'actualitat, en un món on una televisió regional ha de competir amb altres plataformes que abans no hi eren per l'adquisició de productes de qualitat i, alhora, no tenen competència pel que fa a la producció i distribució d'audiovisual en català.

Aquest 2022 hem vist com el català torna a ser en boca de tots, amb l'anunci del llançament de col·leccions i segells manga en la nostra llengua i també amb l'estrena de doblatges a Netflix i Amazon Prime pagats per les mateixes plataformes. Sembla que a poc a poc hi ha més sensibilitat cap a les altres llengües oficials de l'estat espanyol, i esperem que la CCMA recuperi el seu esperit de difusió i divulgació de la llengua catalana entre els nens i joves

Bèsties Fantàstiques, Toy Story 4, Caçafantasmes, Com ensinistrar un drac, Star Wars episodis VII, VIII i IX, son algunes de les grans produccions que han arribat a la pantalla gran del nostre país i s'han ofert amb doblatge en català.Des de fa temps, la Generalitat obre anualment convocatòries per a la subvenció de doblatges per a cinema, a la que qualsevol distribuïdora s'hi pot acollir, sense límit de quantia. Les subvencions romanen obertes fins que s'esgota el fons acordat als pressupostos. Aquesta convocatòria no ha estat exempta de crítica, ja que no sembla haver-hi un seguiment de l'ús d'aquests fons o de la qualitat de les pel·lícules que opten a aquestes subvencions. Encara resta fresc a la nostra memòria l'exemple de 'Penguin Highway', pel·lícula d'animació japonesa que es va estrenar a la plataforma Netflix amb un doblatge criticat per espectadors i professionals del doblatge per la seva deplorable qualitat en la selecció de veus i la mescla, que només es va fer notòria per la pressió a les xarxes.

En els últims anys també hem vist com moltes pel·lícules de menor pressupost han pogut accedir a aquestes subvencions i han tingut una recaptació general bastant pobra. Si bé, moltes d'aquestes son destinades al públic infantil, un sector clau per a la continuïtat del català en la nostra societat, en trobem d'altres més que desperten poc o gens d'interès al públic més generalista.En aquest punt volem matisar que, si bé no som de l'opinió de deixar de doblar aquests tipus de llargmetratges (com més, millor per la llengua), aquestes subvencions s'haurien de centrar més en les grans superproduccions que atrauen a més espectadors. Per posar un exemple, només durant aquest any 2022 s'ha perdut l'oportunitat de portar a la gran pantalla cintes com The Batman o Uncharted en català, essent greu el segon exemple en haver-se rodat en part a Barcelona. Per no parlar de les pel·lícules de l'Univers cinematogràfic de Marvel, de les que només podem trobar les dues primeres ('Iron Man' i 'L'increïble Hulk') doblades en la nostra llengua gràcies al ja desaparegut Servei Català de Doblatge.

Per aquest any 2022, la partida pressupostaria destinada al doblatge s'ha duplicat respecte a la de l'any passat, fins a un total de sis milions d'euros per a les tres línies de subvencions (estrenes a cinema, estrenes a plataformes i formats físics i estrenes a festivals) i, a part, s'han començat a veure un interès per part de les plataformes de vídeo sota demanda (principalment, i per ara, Netflix i Amazon Prime) en la creació de doblatges en català pagats pel seu compte, com en el cas de la recentment estrenada 'Agents 355' a Prime i l'arribada el mes que ve del llargmetratge d'animació 'La bèstia del mar' a Netflix. Tot i això, continuem tenint un greu problema per cridar l'atenció de l'espectador potencial. Si bé el fet que la majoria d'estrenes en la nostra llengua siguin de pel·lícules menors (que en alguns casos aconsegueixen recaptacions bastant pobres a tota Espanya) ja es podria considerar una dificultat en si, també ens hem de fixar en un tema més important: la difusió.Certament, els que ens movem habitualment per xarxes i, sobretot, pels perfils centrats en la temàtica del doblatge en català, estem informats amb força antelació de les properes estrenes i hi fem tota la difusió que podem. No obstant això, hi ha molta gent que no practica l'activisme per la llengua o no dedica tantes hores a les xarxes socials, o fins i tot no té perfils a xarxes socials, que queden aïllats d'aquesta difusió.

Son gent que aprofita els caps de setmana per a les seves activitats d'oci en família, com anar al cinema, i sovint s'assabenten que una pel·lícula és en català quan demanen l'entrada a taquilla per a la sessió de les 18:30. «És en català, eh?», ens han etzibat alguna vegada, com si volguessin foragitar-nos. Això si aquella sessió coincideix que és en català. Aquí hi ha un altre punt a comentar, i és que sovint les sales que ofereixen sessions en català solen (no sempre) programar-les a deshores, com si esperessin que no hi anés ningú. Per posar un exemple propi, ens van fer el comentari anteriorment indicat quan vam anar a veure una pel·lícula d'animació per a tots els públics amb una única sessió (de set que feien durant el dia) doblada al català a dos quarts de deu del vespre.I tant de bo fos només que els horaris son dolents, si no que a més les sessions en català no acostumen a durar a la cartellera més d'una setmana. En alguns casos, el primer cap de setmana d'estrena s'han anunciat més de trenta sales a tot Catalunya oferint mínim una sessió en català, i la següent setmana aquesta xifra ha baixat fins la meitat o menys. I parlem de pel·lícules «blockbusters» que solen tenir llarg recorregut a cartellera.Més enllà dels enginys de les sales per justificar la manca de demanda pel doblatge en català, l'espectador ocasional es troba en una situació de desinformació absoluta en la qual cap dels actors de l'audiovisual li fa saber que té l'opció d'escollir veure la pel·lícula en català. 

Si sortiu al carrer veureu que els cartells publicitaris de les marquesines no indiquen enlloc que les estrenes arribin també en català. I sovint la distribuïdora no proporciona un tràiler en català fins molt pocs dies abans de l'estrena, i la promoció que se'n fa per TV3 és en castellà sense cap indicació de què també estarà disponible en català.Potser és cert que no hi ha prou demanda de cinema en català, però mentre no es demostri en igualtat de condicions respecte al cinema en castellà, continuarà sent una hipòtesi i una mentida repetida mil cops.