Allò que el vent s'endugué

Basada en la novel·la homònima de Margaret Michell, és pel·lícula dramàtica romàntica dirigida per Victor Fleming, George Cukor i Sam Wood, estrenada el 15 de desembre de 1939, i protagonitzada per Clark Gable i Vivien Leigh. Geòrgia, 1861. A l'elegant mansió del sud de Tara, viu Scarlett O'Hara, la jove més bella, capritxosa i egoista de la regió. Ella sospira per l'amor d'Ashley, però ell està promès amb la seva cosina, la dolça i bondadosa Melanie. A l'última festa abans de l'esclat de la Guerra de Secessió (1861-1865), Scarlett coneix el cínic i aposto Rhett Butler, un vividor arrogant i aventurer, que només pensa en si mateix i que no té cap intenció de participar a la contesa. L'únic que desitja és fer-se ric i conquerir el cor de la bella Scarlett. La pel·lícula es va doblar directament per a televisió. Es va emetre per primera vegada en català l'11 de setembre de 1982 a TVE - 2. Actualment no es pot veure en català en cap plataforma.

El doblatge català es va fer el 1986 amb les següents dades:

Directora: Montse Miralles
Traductor i ajustador: Jordi Mir
Estudi: Sonoblok S. A.

HEMEROTECA

L'11 de setembre de 1986 i amb motiu de la diada, TVE2 va estrenar la versió catalana d'Allò que el vent s'endugué (1939). El mes d'agost, quan es va difondre la notícia, encara no se sabia si el film es diria Endut pel vent. Va coincidir, a més, que TVE-2 es va desconnectar de la xarxa estatal per passar a oferir, únicament l'11 de setembre, una programació íntegrament en català.

Avui, 15 agost 1986

?, 15 agost 1986

El mateix dia de l'estrena, a la programació, l'Avui va fer esment de les veus del doblatge català d'Allò que el vent s'endugué, una pràctica gens habitual. La premsa de l'època entenia l'emissió d'aquell clàssic del cinema com una oportunitat i un "pas decisiu" per a la història de la normalització lingüística de Catalunya. Una de les principals curiositats que tenien els crítics era saber com sonaria en català la famosa frase que Scarlett O'Hara proclama al final de la pel·lícula. Finalment fou "Déu és testimoni que mai més no tornaré a passar gana", i la va pronunciar Maife Gil.